En aquesta exposició os explicaré qui va ser Maria Àngels Anglada, on va viure i estudiar, la seva vida professional, esmentaré algunes de les seves obres i els seus premis i per finalitzar us llegiré un poema seu.
Maria Àngels Anglada i Abadal
va néixer l’any 1930 a Vic la província d’Osona la ciutat que va marcar els primers anys de la seva vida. Era filla d’un advocat, la filla gran de quatre germans que vivia en un ambient familiar que li agradava molt el món música. En alguna de les seves novel·les reflecteix aquest fet.
A la meitat de la seva joventut es va traslladar a Barcelona per estudiar a la Universitat coneguda aleshores com a “Central” la que es actualment Universitat de Barcelona on es va llicenciar en Filologia Clàssica.
L’any 1961 es va traslladar a l’Alt Empordà concretament a Figueres on va viure fins el dia de la seva mort a l’abril de1999. Els primers anys que va ser Figueres, els va dedicar a la família i les seves filles.
La vida professional de Maria Àngels Anglada està marcada pel món clàssic. Sempre es va confessar una gran admiradora del món clàssic a Grècia. I bona part de la seva vida la va dedicar a l’ensenyament com a professora de Filologia Clàssica. Aquest mateix interès la va portar a traduir textos del llatí i el grec al català.
La seva trajectòria com a escriptora no va començar fins l’any 1972 amb la publicació dels seus primers poemes, juntament amb Núria Albó, una altra poeta,amb el llibre Díptic. En els començaments de la seva vida literària va destacar com crítica literària, traductora i assagista en llibres col·lectius com Salvador Espriu en els seus millors escrits, publicat el 1974.
El 1978 és un any important per a l’escriptora, ja que amb la seva primera novel·la, Les Closes, va guanyar el premi Josep Pla. Aquest premi li va suposar ser descoberta per la majoria del públic lector. A partir d’aquest moment es va començar a construir una sòlida trajectòria literària que va donar com a primers fruits importants la novel·la Sandàlies d’escuma que li va valer el premi Lletra d’Or el 1985 i el Premio Nacional de la Crítica.
El seu interès pels mites es va tornar a manifestar amb l’assaig Paisatge amb poetes, publicat el 1988, que més endavant seria complementat amb un altre assaig seguint la mateixa línia, Paradís amb poetes, publicat al 1993.
Maria Àngels Anglada era una persona conscienciada del paper que jugava la dona en la societat i, sobretot, la dona escriptora. Per aquesta raó mai va voler participar en obres col·lectives com per exemple Literatura de dones: una visió del món.
Tot i que la poesia va ser un gènere que valorava molt, moltes de les seves obres poètiques no s’han publicat i per aquest motiu, l’any 1990 es va editar un recull antològic Columnes d’hores que engloba tota la seva obra fins a aquell any i que, més endavant, va quedar completat amb el petit poemari Arietta.
Abans dels anys noranta, va fer diversos viatges a Grècia i concretament a l’illa grega de Mitilene, illa que serà la font d’inspiració d’Artemísia, novel·la que obre un període literari amb molta embranzida en el qual surten publicats llibres de contes i novel·les.
Una de les facetes més desconegudes, i que, en els últims anys va afegir a la seva trajectòria va ser la de la literatura per a infants i joves. En aquest camp va publicar contes com La grua Estontola, L’hipopòtam blau, Relats de mitologia, Els Déus i Relats de mitologia i Els herois.
Una de les seves últimes obres publicades encara en vida, va ser la novel·la Quadern d’Aram. Una novel·la compromesa, sobria i que era explicada amb una profunda sensibilitat a l’hora de parlar de la tragèdia del poble armeni.
En els últims anys, l’obra de Maria Àngels Anglada, escrita en plena maduresa, havia estat traduïda a diverses llengües, com per exemple El violí d’Auschwitz, i els seus poemes havien format part d’algunes de les antologies estrangeres sobre la literatura catalana. Havia rebut també la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Després de viure més de trenta anys a Figueres, el 1996 va rebre un homenatge ciutadà i va ser distingida amb el títol de filla predilecte. Un dels seus últims escrits estava dedicat precisament a Figueres, en el volum Figueres, ciutat de les idees.
Figueres va ser també la ciutat dels seus últims dies de vida, reclosa al seu domicili, quan ja se li havia declarat un càncer de pulmó. La mort de Maria Àngels Anglada es va produir un dia tan significatiu a Catalunya com el de Sant Jordi (23 abril 1999) lligat a la celebració del Dia Mundial del Llibre.
OBRES
-Poesia-
Díptic
[amb Núria Albó]al 1972.
Kiparíssia al 1981.
Columnes d’hores (1965-1990) al 1990.
Arietta al 1996.-Novel·la-
Les closes
al 1979.
No em dic Laura al 1981.
Viola d’amore al 1983.
Sandàlies d’escuma al 1985.
Artemísia al 1989.
La daurada Parmèlia i altres contes Barcelona: Columna, 1991.
L’agent del rei al 1991.
El violí d’Auschwitz. al 1994.
Dones soles: 14 contes al 1995
Quadern d’Aram al1997.
Nit de 1911 al 1999.
L’àngel al 2000.-Infantil i juvenil-
El bosc de vidre: un conte d’en Bernat al 1986.
La grua Estontola al 1993.
L’hipopòtam blau al 1996.
El Bruel de Castello al 1996
Relats de mitologia I. Els Déus al 1996
Relats de mitologia II. Els herois al 1996
Nadal al 1998
Comentaris recents